Gerard Sala          Visions sobre l'artista


Enllaç vídeo
Documental especial sobre Gerard Sala en el programa de TV2 “Col•lecció Bassat d’Art Contemporani”, emès l’1 de desembre de 2013 (28 min).



Fragments: catàlegs des de 1990

“Ara, l’obra de Gerard Sala se’ns mostra en un moment de plenitud: arriba a un màxim desenvolupament de la trajectòria que havia encetat l’any 1984, després de realitzar Entorn – aquella interessant peça de vint i cinc metres d’amplada que significà un exercici de reflexió sobre l’ofici de pintar alhora que una recapitulació de la tasca que el pintor havia realitzat fins aquell moment. Gerard Sala, doncs, arriba a un màxim desenvolupament en el seu sentit de la ingravidesa, en la contraposició de la figura humana a objectes reals i geomètrics, en l’ús del color...”

“El sentit de la ingravidesa apareix en l’obra del pintor a parir del 1969, després de l’arribada de l’home a la lluna, Tot i que la seva implantació s’inicia per un fet puntual, l’estat d’ingravidesa s’ha convertit en una de les notes característiques d’aquest pintor.”

“Gerard Sala se’ns mostra ara en plenitud de facultats. Però potser allò que més ens atrau de la seva obra, ara i abans, és el to poètic amb el que desenvolupa el seu discurs”

“És aquesta poètica que només ens saben transmetre els vertaders poetes, quan han contemplat la natura i l’han interioritzada a través del sedaç de l’esperança.”

FRANCESC MIRALLES
Del text del catàleg de l’exposició a la Sala Parés. Barcelona, 1990.

“A causa del seu temperament intuïtiu, han resultat l’instrument (l’autora es refereix al dibuix) més adequat per enregistrar de manera fluida i directa, les traces, marques i vestigis de les seves conjectures i reflexions, d’aquest tornar una i altra vegada al problema de la forma.”

“Gerard Sala planteja una estructura centrada en el jo, potser perquè percep l’expressió subjectiva associada amb qualsevol forma de coneixement.
Així, els seus dibuixos són a la vegada espai de reminiscències lligades a la realitat, territori natural del seu pensament i lloc des del qual defensar la llibertat personal com a condició essencial per sobreviure.”

“Gerard Sala ha tendit habitualment a remarcar l’activitat principal de les seves obres en el lloc on l’objecte desencadena l’acció. No és docs d’estranyar que, aïllat l’individu dels seus propis murs, el seu reflex suposi no tan sols la possibilitat d’amplificar i dinamitzar l’espai, sinó també el mode d’evidenciar-lo discontinu i ambigu, fragmentari i inestable. “

ROSA QUERALT
A través del dibuix restaurar el jo identificat amb la consciència
Del text del catàleg de l’exposició a la Galeria Pèrgamon. Barcelona, 1990.

“Hi ha una sensibilitat de pintor, una captació del color i la llum, que pot manifestar-se, mitjançant les paraules, en forma de poema. Aquest és el cas de Gerard Sala, que en el seu recull Amb la veu als ulls ens dona una mostra ben clara d’aquesta manera de construir la poesia com a objectivació de la mirada, de la manera de veure, d’aquest apropar-se a la naturalesa gràcies a la mirada activa, aquesta forma de mirar que estableix un diàleg entre l’ull que observa i allò que se li ofereix com a espectacle, allò que incita la imaginació, i que, d’alguna manera, com notes disperses, recollides a l’atzar, va construint l’entrellat del sentiment i l’emoció de l’instant, fràgil i fugisser, que bastirà el fons del poema.
Poesia sense retòrica, poesia directa, lluminosa i fidel a aquesta paraula donada als ulls, però plena també de profunditat, d’esperit reflexiu, d’íntimes reflexions...”

“Poesia de pintor, pintura de poeta és el que ens ofereix Gerard Sala amb el seu llibre i les seves exposicions, un mon on la poesia és intensament present, on els ulls tenen sempre la paraula.”

ALBERT RÀFOLS-CASAMADA
Del pròleg del llibre de poemes “Amb la veu als ulls” d’Editorial VIENA, 2001.

“Però és que Gerard Sala ja no te la necessitat de reproduir la natura. Ell s’hi troba immers i la sent plena d’empenta i de força; per això no cal que se l’endugui reproduïda per mantenir-ne el record. El que potser necessitem és retenir amb mots o amb objectes plàstics l’emoció experimentada davant d’aquesta natura, tal com amb el nom retenim la fragància de la cosa i la retenim segons ens plau posseir-la.“

“A l’obra de Gerard Sala ha desaparegut la simbòlica referencial - mai havia estat un realista, però se sentia atret pel cant i pel goig (ja ho hem expressat) de la realitat - per passar (com també estem indicant) a una gestualitat directament representativa d’identitat amb els objectes i els seus entorns. Això fa que la pintura de Gerard Sala imposi la mirada directa sobre la textura, que immediatament ofereix la força d’un discurs generós i ric en viaranys i senders emocionals, com un espetec de vibracions sempre al.lusives a l’inesperat.”

“L’artista sap, també ho dèiem a l’ inici, que el goig més gran de la pintura és el goig de pintar i que aquest no romangui una decoració sinó que sigui la presentació d’una emoció. Que la pintura parli i s’expressi per ella mateixa, sense caure, però, en una dicció, en un exercici d’estil."

“A la seva obra ‘les evidències’ no romanen a la superfície – tan essencials a la pintura – sinó que emanen des del gest que es fa palès i notori a cada color.”

ARNAU PUIG
“Les impressions Cromàtiques de Gerard Sala”
Del text del catàleg de l’exposició a la Galeria Arcadi Calzada. Olot, 2002.

Pintura – pintura
“Gerard Sala pertany a aquest grup d’artistes defensors de la pintura, no tan sols per aquest pòsit cultural que comporta, sinó també perquè creuen que les seves possibilitats expressives no han estat ni de bon tros esgotades. “

“No podem dir que en Gerard sigui un seguidor d’aquesta tendència (l’autora es refereix a l’expressionisme abstracte) – potser ni d’aquesta ni de cap -, ja que la seva obra no està feta d’abstraccions. El que si li ha interessat, però, és extreure de la pintura la màxima força expressiva, i això ho aconsegueix no pas apartant-se de la realitat, sinó partint d’ ella.”

L’espai / el temps
“D’aquests canvis (l’autora es refereix als canvis de les estacions) en Gerard en recull l’essència i la traspassa a la tela o a la construcció per fer-nos adonar que tot flueix, que tot canvia. Res no és estàtic, res no és definitiu, tot te un punt d’inestable, de fràgil, i precisament aquí rau el seu interès, ja que això demostra que aquest entorn és viu. Així és com el copsa en Gerard, i així el transmet a la seva obra. No és fàcil, ja que sembla un contrasentit voler agafar allò que és mòbil en la doble dimensió. Aquest és el repte que es planteja en Gerard, i sap com afrontar-lo per sortir -se’n amb èxit.

Caos i ordre
“La impressió que fa és que en Gerard necessita l’ordre per treballar. El seu estudi és un exemple de pulcritud. En tot cas, si algun desordre hi ha, potser és el xoc d’impressions que l’artista té en el seu interior, i que posarà en ordre damunt la tela. És just allò que no es veu però de ben segur que hi és, si no, seria difícil entendre com pot arribar a expressat tantes idees. Sembla que necessiti l’ordre del taller per ser capaç d’exterioritzar tot allò que ha copsat amb els ulls, amb tots els seus sentits, i que no el deixa indiferent. “

La composició
“Sovint, sobre un fons pictòric degradat, hi apareixen formes que ens remeten a la natura. Aquestes formes moltes vegades semblen ingràvides, transparents. Sembla que en Gerard vulgui, una vegada més, fer un homenatge a la pintura deixant, només molt subtilment, que els temes representats es manifestin. “

“Veiem, per tant, com, sempre sense soroll, amb aquesta discreció que el caracteritza, en Gerard ens parla en la seva obra de tot un ordre còsmic que abraça des dels núvols fins a la terra, des d’allò més eteri fins allò més palpable. Des d’allò més espiritual fins allò més material. “

El color
“Els colors d’en Gerard son els colors apresos de la vida. Com dèiem, l’entorn hi juga un paper essencial. Sobre tot pel que fa a aquest blau tan mediterrani, que dona vida a tota l’obra, tant la bidimensional con l’escultòrica, de Gerard Sala. Tanmateix, ell sap donar un toc especial als seus colors, de vegades per contrast, de vegades per extensió, en la gama cromàtica que utilitza.”

“D’altra banda, la personal manera de tractar el color pot portat en Gerard a expandir la gamma cromàtica d’un determinat to, de manera que aquest agafa un aura que sembla donar-li lluminositat. Lluny de l’efectisme i l’espectacularitat, la subtilesa envellutada dels seus colors ens produeix un efecte de reposada vitalitat. “

La poesia
“En Gerard ha demostrat com, amb la seva pintura, evoca situacions, conceptes, emocions, igual que ho fa quan, amb els seus jocs de paraules austers i mesurats ens desvetlla tots els sentits, des de la vista fins al tacte. Es fa difícil dir si en Gerard és un poeta que pinta o un pintor que fa poesia. Aquí rau el mèrit, tan se val el que faci. Fa el que vol i el que fa ho fa bé. Molts, probablement, senten sana enveja del privilegi que millor ha sabut cultivar: la seva llibertat.”

ROSA MARIA MALET
Del text del catàleg de l’exposició al Museu de Badalona, 2005.

“Em traspassà, amb la veu als ulls, uns poemes que havien estat reintegrats en unes pintures sense forma. Ja deu ser sol, amb un cert aïllament voluntari, d’artista que es reclou i es desclou com aquell que despersonalitza la forma per ser escriptura intangible en l’aigua, l’aire i la llum.
Manifestació de la paraula derivada de la captació de la llum i del color. És així com Ràfols-Casamada descriu la manera com es converteix en correlat objectiu de llenguatge, l’experiència de l’objectivació de la mirada. I en efecte hi ha una poesia com hi ha una pintura on l’experiència sintàctica i espacial s’ha esfumat en l’instant de la il.luminació. El nucli, d’alta intensitat abstracta, es situa fora de les coordenades de temps i lloc, en l’essència que destil.len els elements ingràvids.”

“És un fet històric entre els escriptors. També entre pintors. D’una teologia cristiana a una cosmovisió que aplega la natura amb el misticisme especulatiu zen: Tàpies, amb la terra: Gerard Sala, amb l’aigua.
Gerard Sala anhela una felicitat encara possible. La pintura i la poesia seves celebren l’enigma dels noms anomenats secrets que l’escriptura recita amb l’ull: la ingravidesa relativa intangible quàntica del misteri.
En pintar els poemes, el pintor escriu una pintura increada, que es fa mentre es fa, pintura que no es pintura sinó poesia sense identitat, buida de si.
Paradoxes experimentades fora de la interpretació lògica, fora de la cadena del naixement i la mort. Una mena de llibertat sense metafísica convertida en un sistema pràctic de creació.
La poesia no neix, l’art no es pot morir.”

VICENÇ ALTAIÓ
Gerard Sala i el seu esperit intangible
Del text del catàleg de l’exposició a l’Espai Betulia. Badalona, 2009.

Bibliografia sobre Gerard Sala