Gerard Sala          Valors essencials


Si analitzem globalment l’obra de Gerard Sala amb la perspectiva que ens dona la seva evolució, veiem que ja des dels inicis comencen a aparèixer una sèrie de constants, inicialment de forma més inconnexa i intuïtiva, però que progressivament es van definint i prenent més consistència i més evidència, i que, segons els moments i les diferents etapes, es focalitzen amb més o menys mesura en determinats aspectes i prioritats. A banda de matisos més detallats i, a grans trets, aquestes constants es podrien resumir en:

Humanisme, Natura, Poètica, Espiritualitat

Humanisme

Treballo l’humanisme entès com una fusió del concepte occidental i oriental de relació entre l’home i el cosmos, entès des d’una concepció d'humanisme total. (Gerard Sala, 2010)

En les primeres etapes de l’obra es desenvolupa més el concepte d’humanisme propi del Renaixement: situat encara en el punt de vista de la nostra cultura occidental, l’home és el centre i el valor suprem per tot el que té de valors positius de referent i de solidaritat. L’home a més de cos, també es sentiments i ànima.
En les primeres etapes, per tant, la figura humana acostuma a ser l’element principal de l’obra, encara que aquesta sol estar ubicada en un espai/entorn més poètic o metafòric que no pas real. A mesura que evoluciona l’obra, la figura humana passa a ser més un símbol simplificat convertit en una silueta, i poc a poc va desapareixent com a presència explícita per anar-se convertint en una presència implícita a través de les aures i finalment, desapareixent el seu protagonisme, com a conclusió d’un procés cap a l’essència i l’abstracció orgànica influït pel taoisme. Ambdues formes d’humanisme -occidental i oriental- són compatibles i complementàries.


Natura

Considero la Natura en tant que concepte total –global- de força vital. Com a tots aquells elements d'origen intemporal i de síntesi perpetua dels cicles de vida. (Gerard Sala, 2010)

Si prenem com a punt de partida el paisatge natural en estat pur, també en el sentit occidental, el concepte de natura va prenent forma des del tangible/visible inicial cap a l’intangible/espiritual, tenint en compte que l’entorn (l’espai) on es desenvolupen tant l’home com els altres elements, acostuma a ser el “tot” i el contingut prioritari. Així doncs,podem considerar com a natura tots els elements, des d’un concepte total de força vital, d’origen intemporal i de síntesi perpetua dels cicles de vida, propi del taoisme, però també, en gran mesura de la cultura mediterrània. La mirada exterior més propera de l’autor, esdevé cada vegada més una mirada interior que passa successivament de la contemplació de lo més petit, com un còdol de riu, fins arribar a lo més infinit com les constel·lacions. I, conceptualment, els dos extrems tenen el mateix esperit de natura.


Poètica

La Poètica és la manera de mirar i d’explicar o plasmar el misteri sense desvetllar-lo a través de la metàfora sensible. (Gerard Sala, 2010)

És la manera de mirar i de dir que inspira la poesia sobre les coses i els fets, i de la que en son aspectes essencials l’home, la natura i l’espiritualitat.
És la manera d’explicar el misteri sense desvetllar-lo, a través de la metàfora sensible, capaç de dir o de plasmar-lo plàsticament amb sensibilitat. És tot el contrari del missatge directe propi de la publicitat o del disseny. La pràctica de la poesia escrita nodreix la forma estètica i el seu contingut. En ocasions, primer és la paraula, i en altres, primer es l’acció visual, molts cops ambdues s’avancen en el temps a l’altre disciplina, però sempre s’autoalimenten. És evident, però, que malgrat dir el mateix encara que amb diferents llenguatges, poden ser també independents i abordar matisos diferenciats. Cal però, no confondre mai la poètica en general amb tan sols la lírica.


Espiritualitat

Podríem dir que l’espiritualitat és un valor afegit que dignifica les coses, però que en una instància superior pot ser perfectament autònom -encara que cal admetre que aquest estadi es enormement difícil. (Gerard Sala, 2010)

Tenint en compte els conceptes desenvolupats d’humanisme, de natura i de poètica de forma indestriable i complementària, podem entendre que l’espiritualitat i el seu component místic formen part d’una vida interior immaterial, però que es pot sumar perfectament als elements formals per dotar-los d’ànima. Podríem dir que l’espiritualitat és un valor afegit que dignifica les coses, però que en una instància superior pot ser perfectament autònom, encara que cal admetre que aquest estadi es enormement difícil, especialment per als occidentals.

El procés de l’obra des d’aquest punt de vista es presenta totalment evolutiu des de les primeres figures de caire mes aviat dramàtic i violent, però que va avançant, primer per a la ingravidesa i després per les aures, per arribar finalment a l’intangible i al cosmos.


L’ humanisme s’inspira en la natura que, plena de sentit poètic, adquireix espiritualitat.

(Gerard Sala, 2010)


> Per veure l'explicació detallada d'aquests valors obriu Valors essencials de l'obra artística de Gerard Sala